| |
|
|
| Agost sense vacances | |
Un relat de intratable (31-07-2004) |   Els pensaments d'un treballador sense vacances |
|
1663 Lectures
| 1 Comentaris
| 0 Vots | Valoració de 10 |
 |
Maleït teclat americà. No tinc ni la 'n' amb la doble curva perillosa a sobre (ñ), ni la 'c' amb cua (ç) ni d'altres caràcters. A més, algunes tecles són a un altre lloc. Com a mínim no té l'estúpida tecla de Windows.
Bé, ara que ja m'he quedat descansat (no ho puc fer mentre condueixo perquè no tinc cotxe ni carnet de conduir, ni estic apuntat a cap autoscola i fa temps que no vaig en bicicleta), puc començar a comentar les meves dissertacions sobre les majors tonteries que se'm puguin ocórrer.
Començo, doncs. Per què tot el món es queixa de la calor a l'estiu i del fred a l'hivern? I a la primavera i a la tardor es queixa de tot! Com us explico que no s'hi pot fer res? És com en Bush i l'Aznar, ens hem de fotre perquè faran el que vulguin(*). És com que el PP guanyi les eleccions, ens hem de fotre quatre anys més. És com aquest maleït teclat america, m'he de fotre. I ja està.
I és que hi ha gent que, sent estiu diu: "A veure si arriba l'hivern d'una vegada que aquesta calor és insuportable", i a l'hivern diu: "A veurei si arriba l'estiu d'una vegada que aquest fred és insuportable". Però l'estiu és més divertit i sinó només hem d'observar què fa la gent. Per exemple, com diria en Quim Monzó, va a la platja cercant el càncer de pell. Fins que el troben, és clar. I a més, algunes (i alguns) agafen una drecera anant als salons de rajos UVA, que es diuen així perquè a La Rioja hi deixen d'anar a principis de setembre coincidint amb la verema. Això és científic, com l'Albert Einstein. O l'Ana Obregón, la dona que tot biòleg vol ser de gran.
L'estiu i els mosquits. Aquells éssers diminuts que sobrevolen la teva orella quan intentes dormir en una nit de calor i xafogor, amb totes les finestres obertes al món dels mosquits. I després aixecar-se. Despertar-se en un món on el PP va guanyar a Galicia i les trenta cançons de l'estiu (n'hi ha més però s'assemblen tant que l'oïda humana no és capaç de percebre-ho) sonen a la ràdio, a la tele, les xiula la gent pel carrer, no te les pots treure del cap i es repeteixen una vegada i una altra, torturan, per repetició i aclaparament, causant desídia, indisposició, dolors, mals de cap, vòmits, diarrees, mals rotllos, vots al PP, reposicions de les series de sempre a la televisió. I càncer de pell. I picades de mosquits.
Quina enveja, aquells que feu vacances! Ara aprofiteu per a fer tot allò que no teniu temps de fer mentre treballeu... Aneu amb els amics (i/o familia a prendre alguna cosa al bar), o us quedeu a casa per a arreglar aquell diantre d'endoll que fa mig any va deixar de funcionar, o aneu a canviar de raça en una bucòlica riba del mar on els nens criden, corren, salten i xipollejen alegres mentre el seu pare ha anat a la gingueta (en barceloní, 'xiringuitu') a prendre's una cervesa i la seva mare està fent topless amb els pits caiguts i cridant (més fort que els nens): Borja! Maritrini! Jeni! Venirsus pacá!!! Però no ens oblidem dels 'capullus'. Tots sabem qui són. Són un grup d'entre quatre i sis amiguets que van de 'cracks', sovint amb el cabell rapat i amb dots de paleta que demostren xiulant i cridant (digue'm-li) galanteries a qualsevol noia que passi a menys d'uns dos quilòmetres de radi. Llavors treuen la càmara de retratar i fan una foto a un d'ells tal que, discretament aparegui de fons la mare d'en Borja, la Maritrini i la Jeni fent topless. Un cop revelades les fotos queden a casa d'algun d'ells quan els papes no hi són i... fan coses que no diré. És una imatge massa gore.
Ho deixo aquí, però de l'estiu se'n podrien dir encara més coses. El que passa és que ara sóc a la feina i he de treballar una mica per a aparentar. Per cert, aquí hi ha aire acondicionat.
Dit i fet: vaig a treballar. Començaré llegint el mail.
(*) Escrit l'Agost de 2003 |
|
|
|
|
|
Maleïts
Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-04 | Valoració: 10
| | teclats americans! Jo també els he maleït, encara que no estés a la feina. Descollonant aquest Agost sense vacances.
1r. Allò del "quin fred que fa! Tinc unes ganes que arribi l'estiu..." pronunciat per la mateixa persona que al cap de cinc mesos dirà "quina calor que fa! Tinc unes ganes que arribi l'hivern...". Estic tan retip de sentir-ho! Sempre hi ha algun exagerat que dorm amb manta a ple mes d'agost (bé, jo no en conec cap, d'aquests exagerats [en masculí], però sí que en conec alguna, d'exagerada en aquest sentit). I aquell que celebraria el Nadal amb pantalonets curts (com aquells que celebren l'Any Nou prenent un bany a la platja...). Però bé, deixant de banda els extrems, en resum mai no plou a gust de tothom!
2n. La bonica postal de les vacances a la platja; amb quin encert la claves! Una escena per tothom ben coneguda, per altra banda. El papa amb la cervesa, la mama en topless, i el Borja, la Maritrini i la Jeni "revoloteando por ahí como lindos gorriones", jejeje
3r. El xiringuito. M'ha marcat. Ara ja no recordo ni com has dit que es deia en català. Quan hagi enviat aquest comentari ho torno a mirar. I mira que no sóc de BCN, jo! Però bé, suposo que el barceloní és més extès del que ens imaginem!
Vinga, noi, enhorabona un cop més i continua essent així d'intratable!
Una abraçada,
Vicenç |
|
|
|
|
|
| | | Relats publicats: 40 | | Comentaris dels lectors : 52 | | Valoració de l'autor : 8,18 | | Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.
"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"
(descobreix què és "R en Cadena")
|
|
Maleïts
Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-04
teclats americans! Jo també els he maleït, encara que no estés a la feina. Descollonant aquest Agost sense vacances.
1r. Allò del "quin fred que fa! Tinc unes ganes que arribi l'estiu..." pronun ... |
|
|
|
