| |
|
|
 |
Dietari de la catàstrofe.16: Febrer  
franz appa | 05-02-2010 | Lectures: 162 | Comentaris: 5 | Vots: 0
Per a ma mare.
| | | Dietari de la catàstrofe.15: Setembre
franz appa | 25-01-2010 | Lectures: 194 | Comentaris: 7 | Vots: 1
La fi de l'estació ens permet assistir als trànsits del temps, i sovint ens desvelen els rastres a penes perceptibles dels qui ja han trasppassat i els vans presenciar abans que nosaltres.
| | | Dietari de la catàstrofe.14
franz appa | 31-12-2009 | Lectures: 203 | Comentaris: 5 | Vots: 0
El passat mes d'abril els diaris duien la història de la tràgica fi d'una jove parella afganesa, ell un xií de 23 anys, i ella una suní de 19, que planejaven fugar-se a l'Iran davant del rebuig de les famílies al seu anhelat matrimoni. Els talibans els van executar a trets després que els fossin lliurats per la família d'ella.
Potser Shakespeare no podia sospitar que la seva tragèdia dels amants seria immortal perquè, entre d'altres coses, seria una història tristament repetida al llarg dels segles.
| | | Quasi un casament (versió corregida)
franz appa | 28-11-2009 | Lectures: 293 | Comentaris: 6 | Vots: 1
Aquest relat ha sortit ja anteriorment, de manera que us demano disculpes als que ja l'hàgiu llegit. Es tracta de la darrera part del cicle "Quatre funerals (i quasi un casament)". No sé si per error meu o per un problema tècnic, va aparèixer duplicat: primer una versió íntegra sense cursives, i acte seguit, i enganxada, una versió igual però amb les cursives que pretenia inserir.
Envio ara -espero- la versió correcta amb les cursives que ajuden a llegir millor el relat.
Aprofito per reiterar l'agraïment als que heu tingut la paciència de llegir-me i heu anat seguint el periple que he traçat per Tavanne amb la Milena, el Miquel, el Víctor i tota la resta.
| | | Quatre funerals (i quasi un casament).i 5
franz appa | 19-11-2009 | Lectures: 181 | Comentaris: 2 | Vots: 1
Final del cicle. Aquí teniu -quasi- un casament. Conflueixen les veus dels tres narradors que ens han acompanyat durants molts relats, en el punt en què decideixen tornar endarrera, els "narradors que han d'unir-se al cor de veus que tots plegats hem de modular per recrear el Tavanne que hem habitat, en el que hem viscut, el que hem imaginat, el que hem somiat."
| | | Quatre funerals (i quasi un casament).4
franz appa | 31-10-2009 | Lectures: 181 | Comentaris: 5 | Vots: 1
Un nou funeral, el quart -i últim-. Un relat de mort, és clar, la del nostre venerable Ton. Però també d'amor. I de mar.
Hem arribat als nostres dies, precisament en aquestes dades de Tots Sants. Els nostres amics, els que resten a Tavanne, han madurat, però alguns encara descobreixen l'oportunitat de gaudir d'una nova historia amorosa.
| | | Quatre funerals (i quasi un casament).3
franz appa | 20-10-2009 | Lectures: 160 | Comentaris: 2 | Vots: 1
Aquest relat ens mostra la veu omniscient -o no tant- del narrador al cap del qual habita Tavanne, la seva història, els seus personatges, residents i transeünts. Seguim les petjades del Dídac, que alguns ja coneixereu, en untemps que cronològicament succeeix al d'"El congrés Williams". Si vau llegir la cinquena i última part de la sèrie, recordareu que Dídac ha sortit de la presó i regenta el bar d'un company de presidi. Aquesta és la seva història.
| | | Dietari de la catàstrofe.13
franz appa | 28-09-2009 | Lectures: 291 | Comentaris: 10 | Vots: 1
Com altres poemes d'aquesta sèrie, està escrit a Santa Maria del Mar, un recinte que -únic i irrepetible- m'ha regalat moltes estones de meditacions ( em temo que en aquests versos ressona l'eco immortal del gran pensador de la mortalitat, Marc Aureli).
| | | Quatre funerals (i quasi un casament).2
franz appa | 22-09-2009 | Lectures: 173 | Comentaris: 1 | Vots: 1
La Milena ens torna a evocar un temps passat, descrivint alguns fets a l'entorn del nostre segon funeral, de fet un funeral doble, i molt il·lustre. Descobrim amb ella uns personatges que desconeixíem però que compten entre els més famosos de Tavanne, els membres d'una banda de rock autòctona, que de fet ja havia estat esmentada de passada a El Congrés Williams.
| | | Quatre funerals (i quasi un casament).1
franz appa | 09-09-2009 | Lectures: 282 | Comentaris: 5 | Vots: 1
Aquest relat comença just on acaba "Àurea Brell". A dues veus, Víctor i Milena reconstrueixen algunes de les reaccions provocades per la mort de la protagonista del relat.
Inicio així una sèrie sobre decesos i enterraments. i potser algun casament -o quasi-, esdeveniments socials que sempre aporten informació sobre individus i col·lectivitats.
| | | Dietari de la catàstrofe.12: Born
franz appa | 22-07-2009 | Lectures: 386 | Comentaris: 9 | Vots: 1
Gira el món...
| | | Dietari de la catàstrofe.11: Tota la bellesa del món
franz appa | 07-07-2009 | Lectures: 401 | Comentaris: 9 | Vots: 1
De vegades es donen curioses i pertorbadores coincidències que fan pensar en sincronies i sintonies estranyes. Una em va succeir tot llegint un reportatge de l'escriptor Manuel Rivas sobre el cas del guionista argentí de còmics Héctor Germán Oesterheld, desaparegut junt amb les seves quatre filles a l'Argentina de la dictadura de finals dels 70, inclòs al seu llibre "A corpo aberto (unha olhada indie)" i publicat fa uns mesos a El País. Mirant les fotos del reportatge, una en particular que reflectia les seves filles, alegres, joveníssimes i innocents, vaig pensar per a mi: "Tota la bellesa del món". Precisament la frase amb què, uns minuts després, vaig veure que usava Rivas per cloure el reportatge.
Retornat ara d'un periple pel país austral, reprodueixo un poema que em va inspirar el reportatge i la foto que més concretament suscitava la frase recurrent.
| | | La llum falsa
franz appa | 31-05-2009 | Lectures: 295 | Comentaris: 7 | Vots: 1
Una breu introducció a la cultura catalana de Tavanne? Víctor recupera algunes de les històries dels anys escolars servides per Marçal a les tardes plujoses en què s'estan encauats a la taverna del Ton.
| | | Dietari de la catàstrofe.10: My Lai
franz appa | 10-05-2009 | Lectures: 268 | Comentaris: 7 | Vots: 0
El 16 de març de l'any passat es va complir una sinistra efemèride: els 40 anys de la matança efectuada per soldats de l'exèrcit dels Estats Units al petit llogarret de My Lai, i d'altres propers. El balanç de l'acció, una "orgia de sang, venjança, odi i violència", com la descrivia la premsa recordant els fets, és de 540 persones mortes, en la seva major part ancians, dones i nens. Abans i després de l'horror, el fotògraf Ron Haeberle va deixar testimoni de la salvatjada. L'exèrcit nord-americà va obrir una investigació, però només va processar el tinent que va dirigir la maniobra. Sentenciat a cadena perpètua, finalment només va complir tres anys i mig d'arrest domiciliari.
| | | Àurea Brell
franz appa | 01-05-2009 | Lectures: 415 | Comentaris: 5 | Vots: 0
Miquel ens explica una història dels seus anys de joventut a Tavanne, quan va treballar al fugaç Servei d'Ocupació del govern de l'illa. Una història d'amor. O de la necesitat d'estimar, tal vegada. Bé, ja ho decidireu vosaltres...
| | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 86 | | Comentaris dels lectors : 655 | | Valoració de l'autor : 9,85 | |
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l’art i l’artista que proposem hauria de desprendre’s de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s’alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l’art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l’actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l’art –un art on la majoria creï i l’artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d’haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l’autèntica creació. L’evolució de les tecnologies de la comunicació –només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d’intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com
|
|
|
|
|
|
|
